Posts

Showing posts from February, 2020

optimització

Image
Optimització de la quantitat de menjar en el menú Volem saber quina és la quantitat òptima de menjar en el nostre menú. Però abans hem de decidir sobre quins paràmetres volem optimitzar.
Primer, hem analitzat els diferents nutrients que ens aporta cada aliment del dinar proposat. Hem fet el càlcul per cada 100g d'aliment i també hem mirat el preu al supermercat. Els resultats els podeu trobar a la taula.
El segon pas ha estat definir en quines proporcions apareixen aquest aliments en el nostre menú. Observeu el resultat (columna verda) en la taula següent:

Un paràmetre rellevant és la quantitat de calories aportades. Per calcular-ho hem considerat que els glúcids aporten 4cal/g, els lípids 9cal/g i les proteïnes 1cal/g.
Hem decidit optimitzar en funció de 3 paràmetres: CAL (les calories aportades per cada gram de menú), PRO (les proteïnes aportades per cada gram de menú) i COS (el cost de la matèria prima per cada gram de menú).
L'objectiu ideal és aconseguir CALo=600 calories…

Bioetanol

Image
Bioetanol
Autores: Ivet i Nico.
El bioetanol és un tipus d'alcohol inflamable (alcohol etílic) que s'obté a partir de la fermentació de certs tipus de materials orgànics, principalment les matèries vegetals amb alts continguts en cel·lulosa. El bioetanol es pot obtenir mitjançant la fermentació de plantes (matèries cel·lulòsiques)  com:
-La canya de sucre.
-Els cereals.
-La remolatxa.
-blat de moro

Per l’altre banda, el bioetanol, està constituït de l’etanol (C2H5OH) que es fa servir per l'elaboració de combustibles: El combustible resultant de la barreja d'etanol i la gasolina es coneix com gasohol o alconafta. Dues barreges comunes són E10 i E85, amb una proporció d'etanol de el 10% i 85%.L'etanol també s'utilitza cada vegada més com afegit per oxigenar la gasolina normal, reemplaçant a l'èter metil tert-butílic (MTBE). Aquest, és responsable d'una considerable contaminació de terra i de l'aigua subterrània. Com a font per a la producció d'e…

Biodiesel

Image
Biodiesel Autores: Nerea i Adrià L. En la primera imatge podem veure el cicle del biodièsel. 


Només ens centrarem en processos químics.
El refinat és un conjunt de processos de rectificació per eliminar fosfolípids, àcids grassos lliures, pigments i altres impureses en l'oli vegetal.
Hi ha dos mètodes per refinar. REFINACIÓ FÍSICA: consisteix en l'eliminació de les gomes en l'oli durant el procés de desgomatge amb un mètode especial i l'eliminació d'àcids lliures grassos en el procés de desodorització per destil·lació.REFINACIÓ QUÍMICA: implica l'eliminació d'àcids lliures grassos de forma química (àcid-base de neutralització).
Quan fem reaccionar els àcids grassos amb sosa càustica, dóna sabó i aigua.

Latransesterificació, en la química orgànica és el procés d’intercanvi del grup orgànic R’’ d’un èster amb el grup orgànic R’ d’un alcohol.


Una manera més desenvolupada d’escriure-ho és aquesta:

crema de llet

Image
La crema de llet
Autores: Naina i Àlex

ÀCID LÀCTIC: És un compost químic amb un important paper en diversos processos bioquímics, com el de la fermentació làctica. L'àcid làctic és un quiròmer, per la qual cosa posseeix dos isòmers òptics.





Estructura química de l'àcid làctic

FERMENTACIÓ: Es diu fermentació a un procés d'oxidació incompleta, que no requereix d'oxigen per tenir lloc, i que dona lloc a una substància orgànica com a resultat. És un procés de tipus catabòlic, és a dir, de transformació de molècules complexes a molècules senzilles i generació d'energia química en forma d'ATP (Adenosín Trifosfat).
La fermentació làctica és un procés metabòlic en el qual la glucosa i altres sucres és converteixen en energia i és dut a terme per bacteris làctics o per cèl·lules musculars animals. Aquest procés genera ATP però el subproducte és l'àcid làctic, la qual cosa produeix a l’acumular-se, la sensació dolorosa de fatiga muscular. El procés dura 3h a 45º. Anaer…

macarrons

Image
Els macarrons Autors: Eric i Pau S.Los carbohidratos de los macarrones son ricos en triptófano, lo que produce que aumente la serotonina en el cerebro. Este neurotransmisor se encarga de mantener correctamente nuestro estado de ánimo, por lo que somos más felices
La pasta quan fermenta passa primer per un procés anomenat glicòlisi per mitjà del qual es formen dos molècules d’ATP i dos piruvats que són útils per a uns processos que passen al nostre cos per a aportar energia, també passa un altre procés anomenat fermentació alcohòlica gràcies a uns microorganismes els quals gasten l’ATP i formen etanols els quals al fer bullir la pasta fa que s’evapori fent perdre el seu alcohol, la fermentació alcohòlica també potencia el sabor dels aliments.



Abans de començar, intentem comprendre què hi ha en el procés de cuina.  A la farina, les molècules de midó s’agrupen en grans amb un diàmetre de 10-30 micres, que al seu torn estan envoltats de proteïnes diferents.  En el procés de fabricació de pa…

Tofu

Image
Autors: Enric i Carmen
Us hem preparat una presentació sobre el tofu. Esperem que us agradi!









Macedònia

Image
Curiositats sobre la macedònia Autores: Berta, Marta i Víctor

La macedònia són unes postres fetes amb una mescla de fruites tallades en bresa, o millor en daus regulars no gaire grossos, amb el seu mateix suc, i que també pot dur unes cullerades de sucre. S'hi pot afegir un licor, o una mica de suc de llimona o de taronja per tal de retenir més temps el procés d’oxidació.

Reaccions físiques: ●Tall
Reaccions químiques: ●Oxidació
Quan es tallen fruites, es trenquen les parets cèl.lulars i es produeix una reacció química que ocasiona que la superficie tallada s’obscureixi.  La reacció química està causada per l'exposició de la fruita a l'oxigen en l'aire. Aquesta reacció química es diu oxidació i està originada per enzims que s'alliberen quan es tallen les

Ebullició de l'aigua amb sal

Image
Com canvia la temperatura d’ebullició de l’aigua en funció a la concentració de sal (NaCl)?
Autors: Marta i Nico
Materials -Vidre de rellotge -Balança -Sal (NaCl) -Reixeta -Aigua destil·lada -2 vas de precipitats (per cada experiment) -Proveta -Sortidor de gas -Espàtula -Termòmetre -Suport -Bareta
Procediment Trobar amb quants grams de sal es saturava la dissolució (altres grups). Amb una proveta s’ha agafat 50 mL d’aigua destil·lada, i s’ha avocat a un vas de precipitats. S’ha fet dues vegades amb cada quantitat per tal de poder comparar i tenir menys marge d’error.A la balança s’ha pesat X g de sal per cada vas de precipitats, cada grup tenia una quantitat diferent.Amb quantitats petites s’ha anat llençant la sal dins els vasos i es barrejava.Al tenir els X g dins l’aigua, s’ha observat que en la gran majoria de vasos la sal no s’aconseguia dissoldre.S’ha mirat les temperatures ambientals.S’ha posat les dues dissolucions a bullir i s’ha anat observant que passava.

Aquest experiment és…

Sal a l'olla

Image
En quin moment hem d'afegir la sal a l'olla? Autors: Adrià L. i Pau C. Els tres punts clau:

Si s'afegeix la sal abans que l’aigua, la sal deteriorarà la superfície del material del que està feta l’olla, per tant, no és una bona opció.Si s'afegeix la sal després d'abocar l'aigua, la sal no espatllarà el fons de l’olla.Si es posa la sal abans que l'aigua comenci a bullir, just quan ho fa o després, en realitat, resulta indiferent. Aquesta és la millor opció, sempre abans que l’aliment per tal que la sal ja s’hagi dissolt.
Tal com afirma l'expert Harold McGee en el New York Times:

“la sal dipositada en el fons d'una cassola freda pot precisar d'un temps per a dissoldre's i el contacte directe prolongat pot danyar la superfície de metall. Fora d'això, el moment exacte de tirar sal en l'aigua no produeix cap diferència”. Això sí, cal afegir la sal abans que l'aliment que pretenem cuinar, de manera que es dissolgui prèviament en l'ai…

comportament soques

Image
Comportament de les soques segons el seu olfacte Autors: Adrià L. i Pau C. Material:
4 agar plates already labelled with salty and control side4 Eppendorf tubesSalty water (NaCl 2.5M)Distillate water2 Micropipettes to load SulTips p200Pasteur pipettes cut1 timer1 permanent pencil4 petri dishes with C. elegans/ Towel paper

Procediment: Primer de tot al arribar ens van explicar l’experiment que anaven a realitzar. Consistia en observar el comportament dels Caenorhabditis elegans davant l’olfacte. Al laboratori vam trobar els quatre tipus d C.elegans separats,en quatre plaques de petri diferents,una per cada tipus de soca, on vam haver de llençar aigua amb la pipeta micromètrica per expandir-los.

Després d’això vam inclinar la placa perquè tots els elegans quedessin agrupats al mateix lloc. Després amb la mateixa pipeta recolliem l’aigua amb els C.elegans i els vem colocar a un guardamostres. Quan els vam posar a reposar vam veure com els C.elegans anaven enfonsant-se avall del guardamostr…

electroforesi

Image
Electroforesi Autor: Pau S. QUE ES? L'electroforesi en gel és una tècnica utilitzada per separar fragments d'ADN o altres macromolècules, com ARN i proteïnes per la seva grandària i càrrega. L'electroforesi consisteix a aplicar un corrent a través d'un gel que conté les molécules 
PER QUE SERVEIX? Permet separar espècies químiques àcids nucleics o proteïnes)al llarg d'un camp elèctric en funció de la seva mida i de la seva càrrega elèctrica. Els àcids nucleics, ADN i ARN, tenen per naturalesa càrrega negativa.  L'electroforesi d'ADN és útil per comparar diferentes mostres biològiques.
COM FUNCIONA?Com avancem en el punt anterior, l'electroforesi és un mètode de separació de mescles de molècules biològiques. Quan una barreja de molècules ionitzades són col·locades en un camp elèctric, aquestes experimenten una força d'atracció cap al pol que posseeix càrrega oposada.
EXPERIÈNCIA LABORATORI
El tacte que vàrem tenir nosaltres amb l’electroforesi va ser…

LB: cèl·lules

Image
Preparació i observació de cèl·lules humanes Autores de l'anàlisi: Ivet Surià, Berta Gordillo i Naina Ferrer Material:  ●Microscopis ●Portaobjectes ●Cobreobjectes ●Blau de metilè ●Escuradents ●Bec Bunsen ●Pinça ●Aigua destil·lada  ●Vas de precipitats  ●Paper ●Contagotes
Procediments:
Primer de tot cada alumne de la classe va agafar un portaobjectes i amb l’ajuda d’un contagotes, vam abocar una petita gota d’aigua destil·lada. En segon lloc, cadascú va agafar un escuradents i se’l va deixar a la boca durant 2 minuts aproximadament per aconseguir cèl·lules nostres de la boca. 

Després vam arrossegar l’escuradents per sobre de la gota d’aigua amb l’objectiu de que es quedessin les cèl·lules. El següent pas, va ser fixar la mostra assecant la gota d'aigua i saliva. Per assecar-la, vam haver d’utilitzar el bec bunsen, no podiem passar la prova lentament per sobre del foc perquè sinó es cremava és per això que amb l’ajuda de la pinça la vam moure ràpidament.

Un cop tenim les cèl·lul…