LB1: identificació de glúcids

Autores: Marta, Maria i Anna

Objectiu

Saber quina de les quatre pols pertany a cada tipus de glúcid, a través de proves i observacions.

Materials

1. Pera
2. Graella
3. Pipeta
4. 12 tubs d’assaig
5. Vas de precipitats
6. Aigua destil·lada
7. Tasses de ceràmica
8. Cullereta
9. Fehling A
10. Fehling B
11. Iode

Metodologia

Solubilitat:

• Agafar 4 tubs d’assaigs, un amb cada lletra.
  
• Afegir-hi aigua destil·lada i posar un tipus de glúcid a cada, i mirar si són solubles o no.

Prova de Fehling:

• Agafar 4 tubs d'assaig, un amb cada lletra.
• A cada tub d'assaig posar 2ml de cada substància, concordant amb les lletres pertanyents.
• Afegir 2 ml de fehling A i 2ml de fehling B
• Posar-ho al bany maria

Prova de lugol

• Agafar 4 tubs d'assaig, un amb cada lletra.
• A cada tub posar 2ml de dissolució i unes gotes de iode.

Resultats

	A	B	C	D
Aspecte i color	Blanc	Blanc	Blanc   cristal·lí	Groguenc
Solubilitat	Si	Si	Si	No
Gust	Dolç	Dolç	Dolç	Salat
Fehling (+/-)	+	+	-	-
Lugol (+/-)	-	-	-	+
Quin glúcid és?	Glucosa	Lactosa	Sacarosa	Midó

Conclusions

Els quatre glúcids presenten unes certes carecterístiques. La glucosa i la lactosa tenen les mateixes característiques, els dos glúcids són blancs, són solubles en aigua, tenen gust dolç, donen positiu a la prova de Fehling i negatiu a la prova de Lugol. La sacarosa té un color blanc cristal.lí, i comparteix totes les caracteristiques amb la glucosa i la lactosa menys a la prova de Fehling, que dona positiu. I per últim tenim el midó, el glúcid amb les característiques més diferents entre aquests quatre glúcids. El midó és de color groguenc, no es soluble a l'aigua, es de gust salat, dona negatiu a la prova de Felhing com la Sacarosa, i es l'únic dels quatre glúcids que dona positiu a la prova del Lugol.